Blog 123 HISTORIA DE CATÍ.- CAMPANEROS EN CATÍ (4)

Blog 123 HISTORIA DE CATÍ

CAMPANEROS EN CATÍ (4)

Continuación.

Pedro Simó, aunque vivía en Valencia, refundió una campana el 7 de octubre de 1455, según se puede comprobar por el documento que sigue:

“Die marti vii octobris anno Mcccclv.

In Jhesu christi interveniente pihisima virgine Maria Capitols fets e fermats en lo loch de cati entre nosaltres scilicet en Jacme macip jurat de la universitat del dit loch d una part e en Pere Simo citada de Valencia campaner de la part altra sobre una campana trenquada que yo dit campaner he a refer en la sglesia parroquial del mateix loch presents n anthoni verdu e en bernat figuera de cati en la forma seguent.

Primo que yo dit Pere Simo sia tengut ffer a refer la dita campana que pese xv xx lliures mes que ara no pesa, com ara pesa sis roues farineres e tres lliures de coure.

Item que haja del coure que y afegira a raho de vint diners per lliura de coure net e pur de canal de campana posat en obra.

Item que la dita campana que fare sia sancera e ben acabada e ben feta e de con sonall com de bon mahestre se pertany fer.

Item que haja de fer la dita campana a totes mes despeses Morante sous reals de Valencia portant a mon carrech la dita campana trenquada a Valencia hon la fare.

Item que haja a donar feta la dita campana en Valencia per tot lo present mes de octubre a totes mes despeses.

Item que si per ventura la dita campana se trenquara sonant dins hun any apres feta e liurada que a mes propries despeses de tornar a fer e de port d anar e tornar en Cati e franquament de totes coses haja a tornar a fer bona segons dit es en la forma desus dita.

E axi yo dit Pere Simo confesant haver rebut la dita campana promet a vos dit jurat present servar les dites coses. Actum Catini. Testes Gabriel de sent Johan, textor et Jacobus sanç, faber, catini”. (11)

123 Campanes l'Avellà

Campanas de la ermita de l’Avellà en el término municipal de Catí

Guillermo Martí, campanero procedente de Langres (Francia), fundió la campana mayor de la iglesia, y firmó el contrato para el fundición el día 14 de abril de 1457, tal como podemos comprobar por el documento que leemos a continuación:

“Die iovis xiv aprilis anno Mcccclvii.

Jhs. Xps. En nom de la santissima Trinitat pare e fill e sperit sant tres persones e hun Deu intervenint la pihisima mare de Deu la Verge nostra dona santa Maria Capitols fets e fermats entre los honrats mestre Guillem marti campaner d una part e en Ramon de sent Johan mercader del loch de Cati de la part altra en e sobre una campna que l dit mestre ha arefer ço es lo seny vell de la sglesia parroquial de Cati en la forma seguent.

Primo que l dit mestre Guillem marti se obligue de fer la dita campana del pes que l dit en Ramon volra poch mes o menys, bona, bella e ben sonant a conexença de bons mehestres del dit officis e si la errava, lo que a Deu no placie, que l dit maestre sie tengut de tornarla a fer bona, bella e ben sonant segons dit es a ses propries despeses.

Item mes que l dit mahestre sie tengut de bestraure lo coure que mester hich sera ultra lo que ja es en la dita campana bo, net e apurat de tempre de campana, lo dit mahestre sie tengut haver acabada de fer la dita campana per tot lo mes de juny primer vinent.

Item que l dit maestre asegura la dita campana no trencarse ab corda sonant hun any apres comptador que la dita campana sera asetiada en campanar.

Item que l dit Ramon sia tengut donar terra, lenya, manxes, homens per ajudar e totes altres coses nesesaries en fer la dita campana, sino tres dies scilicet, lo dia de les letras, lo dia que s fonra, e lo dia que traura la dita campana, que l dit en Ramon façe la mesio al dit mestre.

Item que l dit en Ramon feta e ben acabada la dita campana sia tengut pagar al dit mestre per sos treballs de fer la dita campana quinze lliures moneda real de Valencia, e lo preu que muntara lo coure que metra en la dita campana ultra lo que ja y es, al dit for de dos sous per lliura de dotze onçes. E per atendre e cumplir les dites coses los dits mahestre Guillem e en Ramon de sent Johan singula singuéis referendo obliguen la hun al altre ad inuicem et vicissim sos bens. Actum en la sala del consell del dit loch. Testes los honorables n anthoni verdu e en Bernat figuera de Cati vehins”. (12)

 (11) Protocolo de Berenguer Ferradella, 1455. Archivo parroquial.

(12) Protocolo de Berenguer Ferradella, 1457. Archivo parroquial.

Continuará

Deja un comentario